v a c a n c e s... !!!!
dissabte, 20 de juliol del 2013
diumenge, 2 de maig del 2010
sàtira
Fer conèixer la història no és sols establir una referència de fets, la seva respectiva relació o la possible analisi dels motius que els van fer existir. És important reconèixer el pensament de l'època, de saber quin “Weltbild” hi havia. Sota aquestes premises un alumne té l'oportunitat d'entendre de manera més plausible el perquè d'alguns fets històrics que per la mentalitat actual del ser humà resulten absurds.
Un dels aspectes que entren generalment poc en joc en l'ensenyament d'aquesta matèria és l'aspecte metòdic: com treballar fonts històriques, com analitzar retrats o fotos de poderosos o/i de treballadors de fàbrica, de postals enviades per soldats des dels camps de batalla, de propaganda política, de cartells en temps de campanya electoral, de l'estètica de l'arquitectura erigida i determinada per capdills o dictadors, etc.
En cada capítol que emprenc sempre faig un dossier de mètode. Els darrers temes tractats van ser la 1ª GM amb el tema d'anàlisi de postals i cartes de soldats. Després la República de Weimar, per analitzar cartells de partits polítics en campanya electoral i establir analogies amb els cartells actuals.
Actualment tractem el Nacionalsocialisme dins de l'aspecte ideològic: la teoría de la raça i la seva mística respecte el futur d'una raça pura, la nova definició del concepte de Comunitat, de l'eufemisme polític d'expansió territorial. Com a mètode he triat la sàtira política, i que millor que fer-ho amb l'anàlisi d'una pel·lícula que va ser pionera en la visualització i en la visió del que seria aquesta època amb els facismes establerts políticament. Em refereixo a El gran dictador, rodada a finals del 1939 i principis del 1940, tot just desprès de què Alemanya hagués invadit Polònia i molt abans de què s'apliqués sistemàticament la Solució Final aprovada en la Conferència de Wannsee el 20 de gener del 1942 que portaria a terme l'Holocaust, Shoah, la creació dels guetos (Varsòvia) així com l'entrada en funcionamet dels camps de concentració, d'extermini i de treballs forçats.
Malgrat la seriositat del tema en qüestió, és important criticar els fets històrics d'una altra manera, d'aquella que sota la ironia més punyent ens facin veure i comprendre com poden ser d'absurds i indignes els pensaments i actes dels éssers humans. Els meus alumnes, tot i haver rigut, van sortir de l'aula amb un regust i n'estic segura que a hores d'ara la seva sensibilitat i la seva flexibilitat crítica s'hauran aguditzat.
Un dels aspectes que entren generalment poc en joc en l'ensenyament d'aquesta matèria és l'aspecte metòdic: com treballar fonts històriques, com analitzar retrats o fotos de poderosos o/i de treballadors de fàbrica, de postals enviades per soldats des dels camps de batalla, de propaganda política, de cartells en temps de campanya electoral, de l'estètica de l'arquitectura erigida i determinada per capdills o dictadors, etc.
En cada capítol que emprenc sempre faig un dossier de mètode. Els darrers temes tractats van ser la 1ª GM amb el tema d'anàlisi de postals i cartes de soldats. Després la República de Weimar, per analitzar cartells de partits polítics en campanya electoral i establir analogies amb els cartells actuals.
Actualment tractem el Nacionalsocialisme dins de l'aspecte ideològic: la teoría de la raça i la seva mística respecte el futur d'una raça pura, la nova definició del concepte de Comunitat, de l'eufemisme polític d'expansió territorial. Com a mètode he triat la sàtira política, i que millor que fer-ho amb l'anàlisi d'una pel·lícula que va ser pionera en la visualització i en la visió del que seria aquesta època amb els facismes establerts políticament. Em refereixo a El gran dictador, rodada a finals del 1939 i principis del 1940, tot just desprès de què Alemanya hagués invadit Polònia i molt abans de què s'apliqués sistemàticament la Solució Final aprovada en la Conferència de Wannsee el 20 de gener del 1942 que portaria a terme l'Holocaust, Shoah, la creació dels guetos (Varsòvia) així com l'entrada en funcionamet dels camps de concentració, d'extermini i de treballs forçats.
Malgrat la seriositat del tema en qüestió, és important criticar els fets històrics d'una altra manera, d'aquella que sota la ironia més punyent ens facin veure i comprendre com poden ser d'absurds i indignes els pensaments i actes dels éssers humans. Els meus alumnes, tot i haver rigut, van sortir de l'aula amb un regust i n'estic segura que a hores d'ara la seva sensibilitat i la seva flexibilitat crítica s'hauran aguditzat.
dijous, 22 d’abril del 2010
Sant Jordi
Die jungen Rosen
Die jungen Rosen sprossen
und erbleichen in stiller Sehnsuchtsglut.
Ich habe sie heimlich begossen
mit meinem sprudelnden Blut.
Die jungen Rosen sprossen
und erbleichen in stiller Sehnsuchtsglut.
Ich habe sie heimlich begossen
mit meinem sprudelnden Blut.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Sobre el meu estimat i maltractat ofici
“ Probablement no hi ha moltes professions on la societat espera tals exigències contradictòries:
El professor ha de ser just i al mateix temps humà i clement. Ha d'actuar amb disciplina però respondre amb tacte a cada nen; ha d'augmentar les capacitats i compensar els dèficits educatius. Ha d'aplicar una profilaxi respecte als problemes de la drogodependència i de la SIDA i tanmateix complir amb el pla d'estudis considerant igualment els alumnes superdotats com els obtusos.
En una paraula:
La tasca del professor és la de portar un grup d'excusionistes amb esportistes de primera qualitat i d'altres amb discapacitats per la boira i a travès d'un terreny accidentat en direcció nord-sud de tal manera que tots arribin de bon humor i si és possible a tres diferents destinacions de manera simultània.”
Valentin Herzog, 1988
divendres, 24 de juliol del 2009
Programa de festes
Otto von Bismarck al seu despatx, 1886A la dona treballadora li agraden les vacances d'estiu perquè són les úniques en les quals pot treure a passejar la „musa laboral“ sense haver de compartir-la paral·lelament amb altres tasques corresponents a la seva feina. Per això és temps dedicat a lectures preparatòries de dossiers i també temps de lectures que sols tenen com a finalitat alimentar el plaer purament personal de la nostra dona treballadora.
La dona treballadora ha fet la llista de temes que ha de presentar als seus “fans incondicionals” el proper curs així com el material dels dossiers corresponents. El “programa de festes” inclou aquests temes: la República de Weimar, el colonialisme europeu a Àfrica i Àsia, la 1a Guerra Mundial, la Revolució d'Octubre, el temps d'entre guerres, els 12 anys de Nacionalsocialisme (sols l'aspecte “filosòfic” i polític, ja que cada any es tracta aquest tema des de diferents perspectives), la Segona Guerra Mundial, els anys de postguerra, la fundació de la República Democràtica d'Alemanya i fent un salt en el temps la reunificació de les “dues Alemanyes” i de manera addicional el temps de la Guerra Freda que en Alemanya es va viure d'una manera molt especial. (La dona treballadora ha pensat que potser podria presentar una pel·lícula del James Bond -Sean Connery- per allò de la motivació visual...)
Però ara de moment la nostra dona està degustant dels avatars que va portar la declaració de la República de Weimar i d'una figura bàsica de la política interior i sobretot exterior d'Alemanya, del que fou el primer canceller del Segon Imperi Alemany (Segon Reich / Zweites Reich) després d'haver estat primer ministre de Prússia i que portava entre altres títols el molt gràfic de “canceller de ferro”: : Otto Eduard Leopold von Bismarck. Es pot discutir molt sobre la seva manera de fer política, en especial pel caire bel·licista, proteccionista i dèspota; tanmateix va ser Bismarck el primer en estructurar i introduir un sistema d'assegurança sanitària per a tots els treballadors, base del que ha estat anomenat posteriorment com “estat social”. A Renània no se'l té en bon record a causa de la “lluita cultural” que va seguir com una mena de croada contra els catòlics, considerats per part dels oligarques prussians -protestants- contraris a la unitat d'Alemanya que portava com a resultat la pèrdua del federalisme històric. Aquesta lluita considerada desmesurada pel nou emperador, Guillem II, així com altres disconformitats, va provocar la dimissió d'en Bismarck l'any 1890.
Com a petita prova del seu tarannà, la dona treballadora us deixa una perla que no ha perdut cap mena d'actualitat si es pensa en la manera d'actuar d'alguns dels “polítics demòcrates”(?) que pul·lulen actualment per la nostra geografia política. I que consti que en cap moment la dona ha pensat en establir comparacions, perquè sense voler entrar en valoracions, Bismarck fou un animal polític amb una visió de país, això sí, molt particular i personal però sense haver trencat amb els estatuts de base democràtica de l'Imperi.
La dona treballadora ha fet la llista de temes que ha de presentar als seus “fans incondicionals” el proper curs així com el material dels dossiers corresponents. El “programa de festes” inclou aquests temes: la República de Weimar, el colonialisme europeu a Àfrica i Àsia, la 1a Guerra Mundial, la Revolució d'Octubre, el temps d'entre guerres, els 12 anys de Nacionalsocialisme (sols l'aspecte “filosòfic” i polític, ja que cada any es tracta aquest tema des de diferents perspectives), la Segona Guerra Mundial, els anys de postguerra, la fundació de la República Democràtica d'Alemanya i fent un salt en el temps la reunificació de les “dues Alemanyes” i de manera addicional el temps de la Guerra Freda que en Alemanya es va viure d'una manera molt especial. (La dona treballadora ha pensat que potser podria presentar una pel·lícula del James Bond -Sean Connery- per allò de la motivació visual...)
Però ara de moment la nostra dona està degustant dels avatars que va portar la declaració de la República de Weimar i d'una figura bàsica de la política interior i sobretot exterior d'Alemanya, del que fou el primer canceller del Segon Imperi Alemany (Segon Reich / Zweites Reich) després d'haver estat primer ministre de Prússia i que portava entre altres títols el molt gràfic de “canceller de ferro”: : Otto Eduard Leopold von Bismarck. Es pot discutir molt sobre la seva manera de fer política, en especial pel caire bel·licista, proteccionista i dèspota; tanmateix va ser Bismarck el primer en estructurar i introduir un sistema d'assegurança sanitària per a tots els treballadors, base del que ha estat anomenat posteriorment com “estat social”. A Renània no se'l té en bon record a causa de la “lluita cultural” que va seguir com una mena de croada contra els catòlics, considerats per part dels oligarques prussians -protestants- contraris a la unitat d'Alemanya que portava com a resultat la pèrdua del federalisme històric. Aquesta lluita considerada desmesurada pel nou emperador, Guillem II, així com altres disconformitats, va provocar la dimissió d'en Bismarck l'any 1890.
Com a petita prova del seu tarannà, la dona treballadora us deixa una perla que no ha perdut cap mena d'actualitat si es pensa en la manera d'actuar d'alguns dels “polítics demòcrates”(?) que pul·lulen actualment per la nostra geografia política. I que consti que en cap moment la dona ha pensat en establir comparacions, perquè sense voler entrar en valoracions, Bismarck fou un animal polític amb una visió de país, això sí, molt particular i personal però sense haver trencat amb els estatuts de base democràtica de l'Imperi.
“Ein großer Staat regiert sich nicht nach Parteiansichten“
„ Un gran estat no es governa segons les opinions dels partits“
„ Un gran estat no es governa segons les opinions dels partits“
I vist com n'és d'interessant la lectura d'aquesta època (no heu de fer cap mena de lectura irònica!), la dona treballadora segueix la seva feina, això sí traslladant-se a la terrassa per estirar-se a la seva gandula i refrescar la seva gola amb aigua barrejada amb suc de llimona.
dissabte, 4 de juliol del 2009
Temps de vacances
La dona treballadora ha entrat en aquella fase de „desorientació post-laboral“ provocada després d'uns dies farcits d'emocions, d'apassionades juntes d'avaluacions en les quals els càlculs compensatoris de les notes -segons quin tipus de graduació han de tenir els alumnes- li han tret el darrer gram d'esma que tenia, d'orgiàstiques converses per fer quadrar el contingent personal d'hores amb els cursos futurs, així com per a regatejar alguna que altra hora de compensació per haver de tenir un “plus” de correccions o de preparació de projectes amb l'estranger.
Tanmateix la dona treballadora al llarg de la seva vida laboral ha sabut desenvolupar mecanismes de salvació per a poder retornar a la normalitat d'un temps que promet altres voluntàries i lliures dedicacions: Triar i tirar papers! No hi ha res millor en aquestes situacions vitals que aporti un equilibri espiritual.
A hores d'hora, la vostra àgil dona treballadora ja està fent els plans per a les pròximes sis setmanes sense influències hormonals alienes -tret de les seves i dels més directes que l'envolten-. En el programa té pensant fer kyudo -per allò de concentrar les forces, alliberar-les i renovar-les de nou-, caminar i caminar, llegir la pila de llibres pendents que ja la miren sorneguers, experimentar amb un parell de receptes gastronòmiques esperant no provocar cap gastroenteritis als que es prestin com a conillets de laboratori. Fins i tot, la dona treballadora en un moment agosarat ha pensat en fer un curs de pintura, això sí, s'ha promès trobar altres motius que li puguin alegrar més la pestanya.
Tanmateix la dona treballadora al llarg de la seva vida laboral ha sabut desenvolupar mecanismes de salvació per a poder retornar a la normalitat d'un temps que promet altres voluntàries i lliures dedicacions: Triar i tirar papers! No hi ha res millor en aquestes situacions vitals que aporti un equilibri espiritual.
A hores d'hora, la vostra àgil dona treballadora ja està fent els plans per a les pròximes sis setmanes sense influències hormonals alienes -tret de les seves i dels més directes que l'envolten-. En el programa té pensant fer kyudo -per allò de concentrar les forces, alliberar-les i renovar-les de nou-, caminar i caminar, llegir la pila de llibres pendents que ja la miren sorneguers, experimentar amb un parell de receptes gastronòmiques esperant no provocar cap gastroenteritis als que es prestin com a conillets de laboratori. Fins i tot, la dona treballadora en un moment agosarat ha pensat en fer un curs de pintura, això sí, s'ha promès trobar altres motius que li puguin alegrar més la pestanya.
dissabte, 9 de maig del 2009
prioritats
No penseu que la dona treballadora no escriu
perquè té molta feina i poc de temps.
Simplement hi ha altres pensaments
i una cura molt especial i detallada en aplicar-los.
perquè té molta feina i poc de temps.
Simplement hi ha altres pensaments
i una cura molt especial i detallada en aplicar-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
