La dona treballadora ha entrat en aquella fase de „desorientació post-laboral“ provocada després d'uns dies farcits d'emocions, d'apassionades juntes d'avaluacions en les quals els càlculs compensatoris de les notes -segons quin tipus de graduació han de tenir els alumnes- li han tret el darrer gram d'esma que tenia, d'orgiàstiques converses per fer quadrar el contingent personal d'hores amb els cursos futurs, així com per a regatejar alguna que altra hora de compensació per haver de tenir un “plus” de correccions o de preparació de projectes amb l'estranger.
Tanmateix la dona treballadora al llarg de la seva vida laboral ha sabut desenvolupar mecanismes de salvació per a poder retornar a la normalitat d'un temps que promet altres voluntàries i lliures dedicacions: Triar i tirar papers! No hi ha res millor en aquestes situacions vitals que aporti un equilibri espiritual.
A hores d'hora, la vostra àgil dona treballadora ja està fent els plans per a les pròximes sis setmanes sense influències hormonals alienes -tret de les seves i dels més directes que l'envolten-. En el programa té pensant fer kyudo -per allò de concentrar les forces, alliberar-les i renovar-les de nou-, caminar i caminar, llegir la pila de llibres pendents que ja la miren sorneguers, experimentar amb un parell de receptes gastronòmiques esperant no provocar cap gastroenteritis als que es prestin com a conillets de laboratori. Fins i tot, la dona treballadora en un moment agosarat ha pensat en fer un curs de pintura, això sí, s'ha promès trobar altres motius que li puguin alegrar més la pestanya.
Tanmateix la dona treballadora al llarg de la seva vida laboral ha sabut desenvolupar mecanismes de salvació per a poder retornar a la normalitat d'un temps que promet altres voluntàries i lliures dedicacions: Triar i tirar papers! No hi ha res millor en aquestes situacions vitals que aporti un equilibri espiritual.
A hores d'hora, la vostra àgil dona treballadora ja està fent els plans per a les pròximes sis setmanes sense influències hormonals alienes -tret de les seves i dels més directes que l'envolten-. En el programa té pensant fer kyudo -per allò de concentrar les forces, alliberar-les i renovar-les de nou-, caminar i caminar, llegir la pila de llibres pendents que ja la miren sorneguers, experimentar amb un parell de receptes gastronòmiques esperant no provocar cap gastroenteritis als que es prestin com a conillets de laboratori. Fins i tot, la dona treballadora en un moment agosarat ha pensat en fer un curs de pintura, això sí, s'ha promès trobar altres motius que li puguin alegrar més la pestanya.
2 comentaris:
Doncs res, que sigui per molts anys... o pel cap baix per sis setmanes!
Sí, no és com altres que de tant de temps que tenen no recorden quan han de tornar. Al cap i a la fi, massa graelles fins arribar a la fita!
Publica un comentari a l'entrada