dissabte, 6 de febrer del 2010

Sobre el meu estimat i maltractat ofici


“ Probablement no hi ha moltes professions on la societat espera tals exigències contradictòries:


El professor ha de ser just i al mateix temps humà i clement. Ha d'actuar amb disciplina però respondre amb tacte a cada nen; ha d'augmentar les capacitats i compensar els dèficits educatius. Ha d'aplicar una profilaxi respecte als problemes de la drogodependència i de la SIDA i tanmateix complir amb el pla d'estudis considerant igualment els alumnes superdotats com els obtusos.


En una paraula:


La tasca del professor és la de portar un grup d'excusionistes amb esportistes de primera qualitat i d'altres amb discapacitats per la boira i a travès d'un terreny accidentat en direcció nord-sud de tal manera que tots arribin de bon humor i si és possible a tres diferents destinacions de manera simultània.”

Valentin Herzog, 1988

2 comentaris:

miquel ha dit...

Uf!
Tu pots?
Això dels fulls de ruta queda molt bé. Després queda com queda.

(l'onomatopeia d'avui per poder deixar aquest comentari és "plash". Ja m'agradaria, ja, de tant en tant algun PLASH!)

arsvirtualis ha dit...

No són les intencions que compten? :P

De totes maneres la visió de portar una colla excursionista m'arriba a l'ànima...