Fer conèixer la història no és sols establir una referència de fets, la seva respectiva relació o la possible analisi dels motius que els van fer existir. És important reconèixer el pensament de l'època, de saber quin “Weltbild” hi havia. Sota aquestes premises un alumne té l'oportunitat d'entendre de manera més plausible el perquè d'alguns fets històrics que per la mentalitat actual del ser humà resulten absurds.
Un dels aspectes que entren generalment poc en joc en l'ensenyament d'aquesta matèria és l'aspecte metòdic: com treballar fonts històriques, com analitzar retrats o fotos de poderosos o/i de treballadors de fàbrica, de postals enviades per soldats des dels camps de batalla, de propaganda política, de cartells en temps de campanya electoral, de l'estètica de l'arquitectura erigida i determinada per capdills o dictadors, etc.
En cada capítol que emprenc sempre faig un dossier de mètode. Els darrers temes tractats van ser la 1ª GM amb el tema d'anàlisi de postals i cartes de soldats. Després la República de Weimar, per analitzar cartells de partits polítics en campanya electoral i establir analogies amb els cartells actuals.
Actualment tractem el Nacionalsocialisme dins de l'aspecte ideològic: la teoría de la raça i la seva mística respecte el futur d'una raça pura, la nova definició del concepte de Comunitat, de l'eufemisme polític d'expansió territorial. Com a mètode he triat la sàtira política, i que millor que fer-ho amb l'anàlisi d'una pel·lícula que va ser pionera en la visualització i en la visió del que seria aquesta època amb els facismes establerts políticament. Em refereixo a El gran dictador, rodada a finals del 1939 i principis del 1940, tot just desprès de què Alemanya hagués invadit Polònia i molt abans de què s'apliqués sistemàticament la Solució Final aprovada en la Conferència de Wannsee el 20 de gener del 1942 que portaria a terme l'Holocaust, Shoah, la creació dels guetos (Varsòvia) així com l'entrada en funcionamet dels camps de concentració, d'extermini i de treballs forçats.
Malgrat la seriositat del tema en qüestió, és important criticar els fets històrics d'una altra manera, d'aquella que sota la ironia més punyent ens facin veure i comprendre com poden ser d'absurds i indignes els pensaments i actes dels éssers humans. Els meus alumnes, tot i haver rigut, van sortir de l'aula amb un regust i n'estic segura que a hores d'ara la seva sensibilitat i la seva flexibilitat crítica s'hauran aguditzat.
Un dels aspectes que entren generalment poc en joc en l'ensenyament d'aquesta matèria és l'aspecte metòdic: com treballar fonts històriques, com analitzar retrats o fotos de poderosos o/i de treballadors de fàbrica, de postals enviades per soldats des dels camps de batalla, de propaganda política, de cartells en temps de campanya electoral, de l'estètica de l'arquitectura erigida i determinada per capdills o dictadors, etc.
En cada capítol que emprenc sempre faig un dossier de mètode. Els darrers temes tractats van ser la 1ª GM amb el tema d'anàlisi de postals i cartes de soldats. Després la República de Weimar, per analitzar cartells de partits polítics en campanya electoral i establir analogies amb els cartells actuals.
Actualment tractem el Nacionalsocialisme dins de l'aspecte ideològic: la teoría de la raça i la seva mística respecte el futur d'una raça pura, la nova definició del concepte de Comunitat, de l'eufemisme polític d'expansió territorial. Com a mètode he triat la sàtira política, i que millor que fer-ho amb l'anàlisi d'una pel·lícula que va ser pionera en la visualització i en la visió del que seria aquesta època amb els facismes establerts políticament. Em refereixo a El gran dictador, rodada a finals del 1939 i principis del 1940, tot just desprès de què Alemanya hagués invadit Polònia i molt abans de què s'apliqués sistemàticament la Solució Final aprovada en la Conferència de Wannsee el 20 de gener del 1942 que portaria a terme l'Holocaust, Shoah, la creació dels guetos (Varsòvia) així com l'entrada en funcionamet dels camps de concentració, d'extermini i de treballs forçats.
Malgrat la seriositat del tema en qüestió, és important criticar els fets històrics d'una altra manera, d'aquella que sota la ironia més punyent ens facin veure i comprendre com poden ser d'absurds i indignes els pensaments i actes dels éssers humans. Els meus alumnes, tot i haver rigut, van sortir de l'aula amb un regust i n'estic segura que a hores d'ara la seva sensibilitat i la seva flexibilitat crítica s'hauran aguditzat.
