divendres, 24 de juliol de 2009

Programa de festes

Otto von Bismarck al seu despatx, 1886

A la dona treballadora li agraden les vacances d'estiu perquè són les úniques en les quals pot treure a passejar la „musa laboral“ sense haver de compartir-la paral·lelament amb altres tasques corresponents a la seva feina. Per això és temps dedicat a lectures preparatòries de dossiers i també temps de lectures que sols tenen com a finalitat alimentar el plaer purament personal de la nostra dona treballadora.

La dona treballadora ha fet la llista de temes que ha de presentar als seus “fans incondicionals” el proper curs així com el material dels dossiers corresponents. El “programa de festes” inclou aquests temes: la República de Weimar, el colonialisme europeu a Àfrica i Àsia, la 1a Guerra Mundial, la Revolució d'Octubre, el temps d'entre guerres, els 12 anys de Nacionalsocialisme (sols l'aspecte “filosòfic” i polític, ja que cada any es tracta aquest tema des de diferents perspectives), la Segona Guerra Mundial, els anys de postguerra, la fundació de la República Democràtica d'Alemanya i fent un salt en el temps la reunificació de les “dues Alemanyes” i de manera addicional el temps de la Guerra Freda que en Alemanya es va viure d'una manera molt especial. (La dona treballadora ha pensat que potser podria presentar una pel·lícula del James Bond -Sean Connery- per allò de la motivació visual...)

Però ara de moment la nostra dona està degustant dels avatars que va portar la declaració de la República de Weimar i d'una figura bàsica de la política interior i sobretot exterior d'Alemanya, del que fou el primer canceller del Segon Imperi Alemany (Segon Reich / Zweites Reich) després d'haver estat primer ministre de Prússia i que portava entre altres títols el molt gràfic de “canceller de ferro”: : Otto Eduard Leopold von Bismarck. Es pot discutir molt sobre la seva manera de fer política, en especial pel caire bel·licista, proteccionista i dèspota; tanmateix va ser Bismarck el primer en estructurar i introduir un sistema d'assegurança sanitària per a tots els treballadors, base del que ha estat anomenat posteriorment com “estat social”. A Renània no se'l té en bon record a causa de la “lluita cultural” que va seguir com una mena de croada contra els catòlics, considerats per part dels oligarques prussians -protestants- contraris a la unitat d'Alemanya que portava com a resultat la pèrdua del federalisme històric. Aquesta lluita considerada desmesurada pel nou emperador, Guillem II, així com altres disconformitats, va provocar la dimissió d'en Bismarck l'any 1890.

Com a petita prova del seu tarannà, la dona treballadora us deixa una perla que no ha perdut cap mena d'actualitat si es pensa en la manera d'actuar d'alguns dels “polítics demòcrates”(?) que pul·lulen actualment per la nostra geografia política. I que consti que en cap moment la dona ha pensat en establir comparacions, perquè sense voler entrar en valoracions, Bismarck fou un animal polític amb una visió de país, això sí, molt particular i personal però sense haver trencat amb els estatuts de base democràtica de l'Imperi.

“Ein großer Staat regiert sich nicht nach Parteiansichten“

„ Un gran estat no es governa segons les opinions dels partits“

I vist com n'és d'interessant la lectura d'aquesta època (no heu de fer cap mena de lectura irònica!), la dona treballadora segueix la seva feina, això sí traslladant-se a la terrassa per estirar-se a la seva gandula i refrescar la seva gola amb aigua barrejada amb suc de llimona.

6 comentaris:

Eumolp ha dit...

Lloable la vostra intenció de traslladar el camp a la terrassa.
¿Heu considerat la possibilitat d'invocar Bismark amb la temptadora oferta de gandulejar amb vós i discutir distesament sobre polítiques d'unitat i limitacions partitocràtiques?
Tinc per mi que si ho fèieu es materialtzaria...
Bones vacances!

arsvirtualis ha dit...

Dubto molt que l'esperit de tal personatge vulgui gandulejar. Fins i tot allí "on-hi-és" es dedicarà a "organitzar".Encara que el podria convidar a una discussió sobre el "conegut" finaçament"...

vidapervida ha dit...

El comentari lliga només amb l'última part del post, la de la gandula. Dues raons el justifiquen, desenpalagar i citar Fuster.

Diu ell que" Totes les societats consideren la indolència com una mena de sabotatge."

Així doncs: al sabotatge!

Olga Xirinacs ha dit...

Sóc activa i contemplativa, que sembla una paradoxa. Subscric l"Elogi de la lentitud", tota vegada que, segons una bona amiga, la vida ens lentifica.

M'agraden la gandula, l'hamaca i el sofà, però no em mouria de l'ordinador.

Preparar material és fascinant: sempre és temps de fer descobertes. Escriure una novel·la és preparar moltes classes i endinsar-se en èpoques i personatges.

M'agraden els dietaris. ¡Endavant!

Olga Xirinacs

additio09 ha dit...

És el que dic jo, no hi ha com ser un caval de troia...

additio09 ha dit...

Benvinguda i gràcies! Sempre he pensat que és millor triar una vàlvula "civilitzada" per a canalitzar tot allò que ens passa, o no ens passa i voldríem que ens passessi. Per una altra banda no està de més practicar el bon i sà art de l'ironia, en especial amb un mateix. La resta són evidències i no té sentit ni ignorar-les, ni discutir-les.