divendres, 9 de gener del 2009

Improvisacions corporals


La nostra dona treballadora tenia com a objectiu clausurar la seva „rentrée“ laboral de la setmana magistralment. Malgrat el fred polar, la neu i el gel, ella va saber sortint-se'n airosament d'aquestes inclemències que la natura li havia preparat en el seu camí quotidià. Però...ai las! La nostra sensata dona treballadora no va comptar que si el destí en té preparada alguna, aquest ja busca la manera i l'ocasió per a realitzar-la.

Amb aquesta conxorxa al darrera es va anant perfilant el lloc i l'arma criminals. El lloc de l'acte criminal ben baratament buscat i triat va ser l'escola, tot just davant de la porta de l'aula de professors; l'arma de l'acte criminal: un miserable i esquifit toll d'aigua.

Així que, quan la dona treballadora anava, un cop de tants, cap l'aula de profes, el seu destí i el del toll d'aigua es van creuar en un moment infinitesimal. La visió fou una espectacular persiflage per a mantenir l'equilibri amb la seqüència d'un moviment fals que li va fer doblegar com un contorsionista el seu delicat peu esquerre.

A hores d'ara la dona treballadora, optimista com ella és, seu amb la cama enlairada i reposada al damunt d'un coixí mentre us deixa aquesta nota, tot i pensant en la sort de comptar amb un esquinç en lloc de tenir el cap trencat.

6 comentaris:

Eumolp ha dit...

Certament, posats a triar entre cap i peu, heu fet la millor tria. Fet que no obsta perquè ens mostrem solidaris en el dolor de la incidència.
Altres, que no gastem relliscades, ens gem de conformar amb la gota.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Caracoles Clania, vaya comienzo espectacular... lo de "resbalar" en el nuevo año, en este caso "escolar" no hacía falta que te lo tomaras tan en serio... espero que no sea grave y te recuperes pronto... Un abrazo de la Lola

arsvirtualis ha dit...

La teva solidaritat m'emociona... i això de la gota m'ès nou, però ja sé com n'ets de sofisticat.

arsvirtualis ha dit...

Lola, ya sabes lo seria que soy y correcta: cuando hago una cosa, soy consecuente hasta el final...

Un beso!

miquel ha dit...

marededéusenyor! Com pot ser que un insignificant toll d'aigua s'hagi atrevit a creuar-se en el teu camí i hagi desafiat la teva ira!? Espero que l'hagin eliminat permanentment!
Cuida't, descansa, llegeix, escriu, escolta música, contempla, somriu, posa't en forma aviat.

arsvirtualis ha dit...

Vaig igual a classe...amb crossa; tinc juntes d'avualació i una educació kantiana al darrera.