diari d'una dona treballadora

sàtira

2010-05-02T19:10:00.004+02:00

El gran dictador (1940)

Fer conèixer la història no és sols establir una referència de fets, la seva respectiva relació o la possible analisi dels motius que els van fer existir. És important reconèixer el pensament de l'època, de saber quin “Weltbild” hi havia. Sota aquestes premises un alumne té l'oportunitat d'entendre de manera més plausible el perquè d'alguns fets històrics que per la mentalitat actual del ser humà resulten absurds.

Un dels aspectes que entren generalment poc en joc en l'ensenyament d'aquesta matèria és l'aspecte metòdic: com treballar fonts històriques, com analitzar retrats o fotos de poderosos o/i de treballadors de fàbrica, de postals enviades per soldats des dels camps de batalla, de propaganda política, de cartells en temps de campanya electoral, de l'estètica de l'arquitectura erigida i determinada per capdills o dictadors, etc.

En cada capítol que emprenc sempre faig un dossier de mètode. Els darrers temes tractats van ser la 1ª GM amb el tema d'anàlisi de postals i cartes de soldats. Després la República de Weimar, per analitzar cartells de partits polítics en campanya electoral i establir analogies amb els cartells actuals.

Actualment tractem el Nacionalsocialisme dins de l'aspecte ideològic: la teoría de la raça i la seva mística respecte el futur d'una raça pura, la nova definició del concepte de Comunitat, de l'eufemisme polític d'expansió territorial. Com a mètode he triat la sàtira política, i que millor que fer-ho amb l'anàlisi d'una pel·lícula que va ser pionera en la visualització i en la visió del que seria aquesta època amb els facismes establerts políticament. Em refereixo a El gran dictador, rodada a finals del 1939 i principis del 1940, tot just desprès de què Alemanya hagués invadit Polònia i molt abans de què s'apliqués sistemàticament la Solució Final aprovada en la Conferència de Wannsee el 20 de gener del 1942 que portaria a terme l'Holocaust, Shoah, la creació dels guetos (Varsòvia) així com l'entrada en funcionamet dels camps de concentració, d'extermini i de treballs forçats.

Malgrat la seriositat del tema en qüestió, és important criticar els fets històrics d'una altra manera, d'aquella que sota la ironia més punyent ens facin veure i comprendre com poden ser d'absurds i indignes els pensaments i actes dels éssers humans. Els meus alumnes, tot i haver rigut, van sortir de l'aula amb un regust i n'estic segura que a hores d'ara la seva sensibilitat i la seva flexibilitat crítica s'hauran aguditzat.

Sant Jordi

2010-04-22T22:39:00.006+02:00

Die jungen Rosen

Die jungen Rosen sprossen
und erbleichen in stiller Sehnsuchtsglut.

Ich habe sie heimlich begossen
mit meinem sprudelnden Blut.

Else Lasker-Schüler (1869-1945)

Sobre el meu estimat i maltractat ofici

2010-02-06T18:20:00.003+01:00

Uli Stein

“ Probablement no hi ha moltes professions on la societat espera tals exigències contradictòries:

El professor ha de ser just i al mateix temps humà i clement. Ha d'actuar amb disciplina però respondre amb tacte a cada nen; ha d'augmentar les capacitats i compensar els dèficits educatius. Ha d'aplicar una profilaxi respecte als problemes de la drogodependència i de la SIDA i tanmateix complir amb el pla d'estudis considerant igualment els alumnes superdotats com els obtusos.

En una paraula:

La tasca del professor és la de portar un grup d'excusionistes amb esportistes de primera qualitat i d'altres amb discapacitats per la boira i a travès d'un terreny accidentat en direcció nord-sud de tal manera que tots arribin de bon humor i si és possible a tres diferents destinacions de manera simultània.”

Valentin Herzog, 1988

Programa de festes

2009-07-24T14:41:00.006+02:00

Otto von Bismarck al seu despatx, 1886

A la dona treballadora li agraden les vacances d'estiu perquè són les úniques en les quals pot treure a passejar la „musa laboral“ sense haver de compartir-la paral·lelament amb altres tasques corresponents a la seva feina. Per això és temps dedicat a lectures preparatòries de dossiers i també temps de lectures que sols tenen com a finalitat alimentar el plaer purament personal de la nostra dona treballadora.

La dona treballadora ha fet la llista de temes que ha de presentar als seus “fans incondicionals” el proper curs així com el material dels dossiers corresponents. El “programa de festes” inclou aquests temes: la República de Weimar, el colonialisme europeu a Àfrica i Àsia, la 1a Guerra Mundial, la Revolució d'Octubre, el temps d'entre guerres, els 12 anys de Nacionalsocialisme (sols l'aspecte “filosòfic” i polític, ja que cada any es tracta aquest tema des de diferents perspectives), la Segona Guerra Mundial, els anys de postguerra, la fundació de la República Democràtica d'Alemanya i fent un salt en el temps la reunificació de les “dues Alemanyes” i de manera addicional el temps de la Guerra Freda que en Alemanya es va viure d'una manera molt especial. (La dona treballadora ha pensat que potser podria presentar una pel·lícula del James Bond -Sean Connery- per allò de la motivació visual...)

Però ara de moment la nostra dona està degustant dels avatars que va portar la declaració de la República de Weimar i d'una figura bàsica de la política interior i sobretot exterior d'Alemanya, del que fou el primer canceller del Segon Imperi Alemany (Segon Reich / Zweites Reich) després d'haver estat primer ministre de Prússia i que portava entre altres títols el molt gràfic de “canceller de ferro”: : Otto Eduard Leopold von Bismarck. Es pot discutir molt sobre la seva manera de fer política, en especial pel caire bel·licista, proteccionista i dèspota; tanmateix va ser Bismarck el primer en estructurar i introduir un sistema d'assegurança sanitària per a tots els treballadors, base del que ha estat anomenat posteriorment com “estat social”. A Renània no se'l té en bon record a causa de la “lluita cultural” que va seguir com una mena de croada contra els catòlics, considerats per part dels oligarques prussians -protestants- contraris a la unitat d'Alemanya que portava com a resultat la pèrdua del federalisme històric. Aquesta lluita considerada desmesurada pel nou emperador, Guillem II, així com altres disconformitats, va provocar la dimissió d'en Bismarck l'any 1890.

Com a petita prova del seu tarannà, la dona treballadora us deixa una perla que no ha perdut cap mena d'actualitat si es pensa en la manera d'actuar d'alguns dels “polítics demòcrates”(?) que pul·lulen actualment per la nostra geografia política. I que consti que en cap moment la dona ha pensat en establir comparacions, perquè sense voler entrar en valoracions, Bismarck fou un animal polític amb una visió de país, això sí, molt particular i personal però sense haver trencat amb els estatuts de base democràtica de l'Imperi.

“Ein großer Staat regiert sich nicht nach Parteiansichten“

„ Un gran estat no es governa segons les opinions dels partits“

I vist com n'és d'interessant la lectura d'aquesta època (no heu de fer cap mena de lectura irònica!), la dona treballadora segueix la seva feina, això sí traslladant-se a la terrassa per estirar-se a la seva gandula i refrescar la seva gola amb aigua barrejada amb suc de llimona.

Temps de vacances

2009-07-04T16:56:00.002+02:00

Uli Stein

La dona treballadora ha entrat en aquella fase de „desorientació post-laboral“ provocada després d'uns dies farcits d'emocions, d'apassionades juntes d'avaluacions en les quals els càlculs compensatoris de les notes -segons quin tipus de graduació han de tenir els alumnes- li han tret el darrer gram d'esma que tenia, d'orgiàstiques converses per fer quadrar el contingent personal d'hores amb els cursos futurs, així com per a regatejar alguna que altra hora de compensació per haver de tenir un “plus” de correccions o de preparació de projectes amb l'estranger.

Tanmateix la dona treballadora al llarg de la seva vida laboral ha sabut desenvolupar mecanismes de salvació per a poder retornar a la normalitat d'un temps que promet altres voluntàries i lliures dedicacions: Triar i tirar papers! No hi ha res millor en aquestes situacions vitals que aporti un equilibri espiritual.

A hores d'hora, la vostra àgil dona treballadora ja està fent els plans per a les pròximes sis setmanes sense influències hormonals alienes -tret de les seves i dels més directes que l'envolten-. En el programa té pensant fer kyudo -per allò de concentrar les forces, alliberar-les i renovar-les de nou-, caminar i caminar, llegir la pila de llibres pendents que ja la miren sorneguers, experimentar amb un parell de receptes gastronòmiques esperant no provocar cap gastroenteritis als que es prestin com a conillets de laboratori. Fins i tot, la dona treballadora en un moment agosarat ha pensat en fer un curs de pintura, això sí, s'ha promès trobar altres motius que li puguin alegrar més la pestanya.

prioritats

2009-05-09T14:36:00.002+02:00

No penseu que la dona treballadora no escriu
perquè té molta feina i poc de temps.

Simplement hi ha altres pensaments
i una cura molt especial i detallada en aplicar-los.

el semestre d'estiu

2009-02-23T19:49:00.004+01:00

Des de fa un parell de setmanes ha començat el nou semestre, el semestre d'estiu. Enrere queden les reunions maratonianes de les juntes d'avaluació i l'entrega personal de les notes als pares amb presència del seu fill o de la seva filla.

El segon semestre es caracteritza per una lluita constant amb el temps: Festes de Carnestoltes -més sagrades que el dijous sant-, vacances de setmana santa -dues setmanes d'escapada escolar-, gloriosos dijous amb divendres de pont -es nota constantment que aquí hi va haver Contrareforma- i Pentecosta o Pasqua Granada com diuen a la meva terra o Segona Pasqua com diuen en altres terres.

Entre aquests dies ludico-festius s'han de considerar tres revàlides: 8è -les dues primeres setmanes de març, 10è –les dues primeres setmanes de maig- i batxillerat -finals de març i principis d'abril-, a més de les activitats amb l'estranger -intercanvis escolars, tallers pedagògics- i tot això paral·lelament al ritme normal escolar de fer classes, juntes trimestrals de notes provisionals i potser altres situacions imprevistes que tenen la funció d'emocionar-nos encara més amb l'única intenció potser de trencar la rutina tediosa.

Amb tot això, la vostra dona treballadora no vol que penseu que es dedica a les lamentacions, en absolut. Per una banda perquè ella ja fa temps que tota aquesta segregació d'adrenalina planificada ho veu com a pur risc laboral i per l'altra perquè no té el temps ni les ganes de fer-ho, però sí que és veritat que en moments de debilitat vocacional li agradaria poder gaudir d'aquell ritme lent i pausat, imprescindible per poder assaborir el sentit de la seva feina si més no, en una major amplitud.

Improvisacions corporals

2009-01-09T19:40:00.005+01:00

La nostra dona treballadora tenia com a objectiu clausurar la seva „rentrée“ laboral de la setmana magistralment. Malgrat el fred polar, la neu i el gel, ella va saber sortint-se'n airosament d'aquestes inclemències que la natura li havia preparat en el seu camí quotidià. Però...ai las! La nostra sensata dona treballadora no va comptar que si el destí en té preparada alguna, aquest ja busca la manera i l'ocasió per a realitzar-la.

Amb aquesta conxorxa al darrera es va anant perfilant el lloc i l'arma criminals. El lloc de l'acte criminal ben baratament buscat i triat va ser l'escola, tot just davant de la porta de l'aula de professors; l'arma de l'acte criminal: un miserable i esquifit toll d'aigua.

Així que, quan la dona treballadora anava, un cop de tants, cap l'aula de profes, el seu destí i el del toll d'aigua es van creuar en un moment infinitesimal. La visió fou una espectacular persiflage per a mantenir l'equilibri amb la seqüència d'un moviment fals que li va fer doblegar com un contorsionista el seu delicat peu esquerre.

A hores d'ara la dona treballadora, optimista com ella és, seu amb la cama enlairada i reposada al damunt d'un coixí mentre us deixa aquesta nota, tot i pensant en la sort de comptar amb un esquinç en lloc de tenir el cap trencat.

Pausa...

2009-01-03T23:45:00.000+01:00

... per a la meva salut mental!

Faig una petita escapada al blog per deixar constància de la tasca que porto entre colors verds.

M'abellia fer un delicat incís del tema i „naturellment“ de la situació que estic patint.

Oh tempora, oh mores

Atributs nadalencs

2008-12-23T11:36:00.005+01:00

El fet en sí de tenir vacances pel temps de nadal és traïdor. Sempre penso en aquell cant de sirenes que t'ensarronen i et transporten a un estat de semi-insconsciència laboral.

És clar, no has d'anar a la feina, no estàs regida estrictament per les hores marcades pel rellotge, però la realitat n'és una altra quan miro el meu escriptori „addicional“ on s'apilen els quaderns que volen ser controlats o alguns dels exàmens trimestrals que esperen desesperadament un copet d'esquena.

Així que vet aquí, en la foto, un dels altres ornaments nadalencs que gasto des de fa un bon grapat d'anys per aquestes dates i que no em cal penjar a l'arbre.

P.S. Fa temps que vaig abandonar el vermell pel verd, no és un eufemisme però la meva vista no perilla tant i ho troba més relaxant.

Dubtes....

2008-12-08T03:52:00.000+01:00

... qüestions...

Presenteu propostes referents als "verbs modals".
A veure com està la vostra creativitat...
La meva s'està recuperant.

Inici

2008-12-05T07:56:00.000+01:00

Doncs sí que començo bé aquest diari. Bé, al menys he pogut deixar un parell de paraules i encara em sorprenc. Si ho considero ... el fet d'haver-les pensades i escrites ja és una "prestació".

Un altre dia més, ara me'n vaig a dormir. I que res, que aquest blog també sembla que està "en construcció". Bona nit!