El fet en sí de tenir vacances pel temps de nadal és traïdor. Sempre penso en aquell cant de sirenes que t'ensarronen i et transporten a un estat de semi-insconsciència laboral.
És clar, no has d'anar a la feina, no estàs regida estrictament per les hores marcades pel rellotge, però la realitat n'és una altra quan miro el meu escriptori „addicional“ on s'apilen els quaderns que volen ser controlats o alguns dels exàmens trimestrals que esperen desesperadament un copet d'esquena.
Així que vet aquí, en la foto, un dels altres ornaments nadalencs que gasto des de fa un bon grapat d'anys per aquestes dates i que no em cal penjar a l'arbre.
P.S. Fa temps que vaig abandonar el vermell pel verd, no és un eufemisme però la meva vista no perilla tant i ho troba més relaxant.
